El Protocol Agèntic i el futur de l’eCommerce

En els darrers dies ha començat a sonar amb força una notícia que, com sol passar amb tot el que té a veure amb la intel·ligència artificial, ha generat molt d’interès, però també inquietud: diverses grans companyies tecnològiques han signat el que s’ha batejat com; el protocol agèntic.

Tot i que, per ser exactes, hauríem de parlar de protocols agèntics en plural.

Open AI (ChatGPT) i Stripe tenen el seu, que és el més conegut, però Google també n’ha signat un, i implica algunes de les plataformes més importants del sector (PayPal, Màster Card, American Express o Salesforce).

Aquest és un terme una mica complex, que gairebé sona a ciència-ficció, així que abans de treure conclusions convé aturar-se un moment, entendre de què estem parlant i, sobretot, posar-ho en context dins de l’evolució natural de l’eCommerce a mitjà i llarg termini.

Aquí som per aclarir tots aquests dubtes.

Abans d’entrar en el detall del protocol, anem a la base de tot. Parlem de què són els agents d’IA, per aclarir-nos des de la base i no donar res per sobreentès.

Per entendre què és un agent, pensarem en ell com una evolució potenciada del chatbot.

Un agent d’intel·ligència artificial és un sistema que no només respon quan li preguntes alguna cosa, sinó que pot actuar pel seu compte seguint unes instruccions i uns objectius concrets predefinits.

Per exemple, pot fer coses com:

• Cercar informació en diferents fonts.

• Comparar opcions segons uns criteris marcats (preu, disponibilitat, preferències).

• Prendre decisions senzilles d'acord amb el criteri especificat.

• Executar accions, com enviar un correu electrònic, actualitzar un sistema o, el que ens ocupa en aquest post, iniciar una compra.

El que marca la diferència amb altres assistents de compra és que ja no necessita que li indiquis cada pas. Simplement, li dius què vols aconseguir i l’agent decideix com fer-ho dins dels límits que hagis marcat.

Aquí va un exemple: li demanes que compri unes sabatilles de running per a pronadors, amb un pressupost màxim de 100 euros. D'acord amb això, es posa en marxa, troba la millor opció i tanca la compra. Tu passes de demanar el producte a, simplement, rebre la confirmació de la comanda.

Però això sí, un agent d’IA no pensa ni decideix com una persona. Funciona dins d’unes regles, amb unes dades i amb un nivell d’autonomia molt concret.

No té criteri propi, intuïció, ni context emocional. Fa el que se li ha demanat com el que és: una màquina. Això sí, ho fa de la millor manera possible segons la seva programació.

T’ho resumeixo de manera senzilla, un protocol agèntic és un marc comú que permet que diferents agents d’intel·ligència artificial puguin comunicar-se entre si, i operar de manera coordinada.

Aquests agents no són més que sistemes dissenyats per executar tasques de manera autònoma: cercar informació, analitzar opcions, prendre decisions basades en regles o preferències i actuar en conseqüència.

La novetat no és que existeixin agents d’IA —això ja ho estem veient— com que comenci a haver-hi acords perquè puguin interactuar entre si, fins i tot encara que pertanyin a plataformes o empreses diferents (això és important).

Estem davant d’un moment interessant que podríem equiparar amb el que, en el seu dia, van suposar els estàndards web o els protocols de pagament en línia: no canviarà tot de cop, però s’estan assentant les bases perquè les coses puguin escalar més endavant.

En l’àmbit del comerç electrònic, això obre la porta a escenaris en què un agent pugui, per exemple, detectar una necessitat, comparar opcions en diferents botigues i executar una compra sense que l’usuari hagi d’implicar-se en el procés de compra.

I aquí és on sorgeixen els dubtes i la inquietud.

O el que és pitjor: comprarà la IA pels nostres clients? La resposta curta és: no, o, almenys, no la major part de les coses.

Partint de la premissa del funcionament dels agents, no és difícil imaginar un futur en què “les màquines compren soles”, però la realitat del comportament de compra automàtica té molts matisos.

No totes les compres són iguals, ni tenen el mateix pes econòmic, cognitiu ni biaix emocional.

La nostra visió és que els agents d’IA tindran impacte, sobretot, en compres que compleixen una o diverses d’aquestes característiques:

• Són recurrents (reposicions, subscripcions, consumibles).

• Són avorrides o poc rellevants per a l’usuari.

• Tenen baix risc percebut perquè la decisió ja està presa prèviament.

En aquests casos, delegar pot ser còmode i eficient. De fet, ja ho fem avui amb automatitzacions, regles i subscripcions, encara que no les anomenem “agents”.

Tanmateix, quan una compra implica descobriment, comparació real, confiança en una marca, disseny, experiència o, simplement, gust personal, la decisió continua sent humana.

Comprar no és només optimitzar preu o temps. També és explorar, inspirar-se, validar.

Triar i actuar per impuls.

Pensar que l’eCommerce es convertirà en màquines comprant entre si és una visió reduccionista d’una cosa que, en la pràctica, és molt més complicada que tot això. Saps per què? Perquè a les persones ens agrada comprar, gaudim del procés i ens genera emocions.

Que no sigui una situació dramàtica (gairebé apocalíptica, per a alguns mitjans especialitzats), no vol dir que els protocols agèntics siguin una cosa per prendre’ns a la lleugera.

La signatura d’aquests protocols és rellevant perquè no és un assumpte a curt termini, sinó que és l’indicatiu d’una cosa tan transcendent com el futur del comerç digital.

Els grans canvis no solen arribar de cop; normalment, comencen amb aquest tipus d’acords tècnics, proves pilot i estàndards que passen desapercebuts per al gran públic.

Aquest tipus d’iniciatives assenten les bases perquè, en els pròxims anys, veiem noves capes en l’experiència de compra:

• Interfícies més conversacionals i proactives.

• Processos de compra més automatitzats en certs contextos que actualment no contemplem.

• Noves formes de comparar i recomanar productes.

No és un interruptor que s’encengui de la nit al dia. És una infraestructura que es va construint progressivament.

Des del punt de vista de les marques i els comerços, la clau no està en “adaptar-se ja als agents”, sinó a continuar fent bé el que és fonamental:

• Tenir catàlegs clars i estructurats.

• Oferir informació de producte completa i fiable.

• Construir marca i confiança, una cosa que cap agent pot improvisar.

• Dissenyar experiències de compra pensades per a persones, no només per a algoritmes.

Si en el futur part del trànsit o de les decisions passa per agents, ho farà recolzant-se en botigues que ja funcionen bé avui. No hi ha dreceres tecnològiques que substitueixin una proposta de valor sòlida.

A Oleoshop seguim molt de prop aquest tipus d’avenços. Ens interessa entendre què hi ha darrere del titular, separar la realitat objectiva del soroll i, així, avaluar quin impacte real pot tenir en el dia a dia de l’eCommerce.

No creiem que hi hagi motiu per a l’alarmisme, ni per a unes expectatives irreals. La realitat té molt més a veure amb l’evolució progressiva, la tecnologia aplicada amb molt de sentit comú i posar sempre l’usuari al centre.

L’eCommerce no desapareixerà ni es tornarà irreconeixible d’un dia per a l’altre. Evolucionarà, però és que mai ha deixat de fer-ho des del seu inici. O diries que és igual que fa 15 anys?

Veurem com es van incorporant noves eines, nous canals i noves capes d’automatització, però només quan aportin valor real.

Com gairebé sempre passa, aquesta evolució serà molt més gradual del que suggereixen alguns titulars.

Entendre el que ve, sense por, per detectar les noves oportunitats i evolucionar la nostra proposta, és part de la feina del gestor modern d’eCommerce. I en això, com en tot el que envolta la venda en línia, a Oleoshop continuem atents, analitzant i acompanyant les marques en cada pas del camí.