Dropshipping i estoc propi: té sentit combinar-los?

Quan et llances a l’aventura de l’eCommerce, és molt habitual tenir dubtes. Un dels més recurrents és fins a quin punt val la pena invertir a crear el nostre propi estoc o si, per contra, ens pot interessar més optar per un model com el dropshipping, i vendre productes de tercers.

I si et dic que, d'alguna manera, pots combinar tots dos models? Lògicament, sempre tindrà més sentit, per una qüestió de rendibilitat i control sobre el negoci, vendre els teus propis productes. Però no descartis recolzar-te en aquest altre model de venda en determinats supòsits.

M’he proposat demostrar-te que el dropshipping et pot ajudar, encara que siguis una mica escèptic en aquest moment.

Per fer més àgil el text, hem fet servir com a referència una categoria concreta: les marques petites de moda.

No és una elecció casual, ho hem fet així perquè és prou específic per posar exemples concrets, però al mateix temps, et pot servir de referència si vens un altre tipus de productes.

Som-hi.

Encara que tots tenim més o menys clar el concepte, val la pena fer una breu explicació que ens doni context.

Bàsicament, és un model de venda online, en el qual comercialitzem una sèrie de productes, dels quals no disposem físicament en un magatzem. En realitat, logísticament, el producte mai no passa per les nostres mans.

Quan entra una comanda, enviem directament aquesta comanda a un proveïdor extern, que serà qui s’ocuparà de gestionar, de manera transparent per al client, l’entrega d'aquesta.

Això té una sèrie d’avantatges importants:

• Inversió inicial mínima: has de posar el focus en tenir una bona botiga online, fer campanyes de captació… però evitem la producció, l’emmagatzematge, picking, enviaments, devolucions i logística inversa…

• Risc menor: especialment perquè, com que no tenim estoc, no és tan crítica la previsió. En el cas d’una botiga de moda petita, tenir massa productes de temporada que no es venen pot ser un problema important econòmicament.

• Catàleg ampli: podem incorporar diferents proveïdors, cosa que ens dona la possibilitat de tenir molta varietat de producte diferent.

• Flexibilitat i escalabilitat: aquesta possibilitat d’intervenir sobre el catàleg amb tanta facilitat ens permet créixer i diversificar l’oferta (per exemple afegint una línia de complements i bijuteria, o entrant en la roba esportiva).

També té alguns inconvenients, que, en realitat i per oposició, són els avantatges de gestionar el teu propi estoc, però d’això en parlarem una mica més endavant, de moment queda’t amb el positiu.

Aquest és el model de negoci més estandarditzat, el de tota la vida. Simplement, fabriques o compres la teva mercaderia, i fas un exercici d’eCommerce integral, ja que t’ocupes personalment de tots i cadascun dels detalls de la venda.

Segurament serà la primera opció per a qualsevol que comença a emprendre, i sens dubte té alguns avantatges importants que val la pena destacar:

• Marges més alts: òbviament eliminar intermediaris implica sempre una major rendibilitat. Això no es tradueix només en més ingressos per venda, també ens permet ser més competitius en preu.

• Diferenciació: en mercats competitius com el de la moda, és imprescindible construir una marca sòlida. En els negocis petits, és un autèntic valor afegit sortir de l’estela de la fast fashion i apostar per un producte diferent.

• Control de qualitat: sens dubte, tenir un control precís dels processos del nostre negoci garanteix que la qualitat sempre estarà dins els estàndards que considerem. A més, si alguna cosa està malament, també podem actuar-hi de manera directa.

• Experiència de client: això està molt relacionat amb el punt anterior, ja que aquest control de qualitat, sumat al control sobre la resta de fases del procés de venda i distribució, fan que el client percebi aquest extra de qualitat en l’experiència.

Per tant, és el model ideal per a aquells que busquen tenir un control més gran sobre el negoci, a més d’un marge superior. A canvi d’això, i buscant una major viabilitat de cara al futur, estan disposats a assumir una càrrega de treball, responsabilitat i risc també majors.

La resposta curta és: sí. Però no per a tots els negocis, ni tampoc en tots els casos. Anem amb un exemple d’una botiga online de moda, posa’t en situació.

Tens un cert pressupost per invertir, però vols començar amb el teu negoci de manera progressiva. La idea és construir una base de clients i, a mitjà termini, plantejar-te fer el salt a un model més ambiciós (i rendible).

D’altra banda, tens clar que no vols renunciar a les decisions importants del teu propi negoci.

Sí, podries optar per vendre en un marketplace amb alguna solució com l’FBA d’Amazon en què ells s’ocupen de la part logística i de gestió, però això no només requereix una certa inversió, també suposa que el creixement del teu negoci està limitat a la plataforma i, a més, haver de competir amb venedors molt forts en el segment de la moda, que poden ser molt agressius en matèria de preus (ja que ells sí que tenen marges).

Però hi ha una solució més interessant, i depèn de muntar la teva pròpia botiga online, amb el teu propi estoc, però recolzant-te en el dropshipping.

Això té diversos avantatges com:

• Ampliació de catàleg i control de marges: complementes el teu propi catàleg amb més referències per oferir més opcions als teus clients i introdueixes nous productes sense inversió addicional.

• Valida els teus productes abans de comprar: A partir d’aquí, podràs anar testant les línies de producte que millor funcionen, l’estacionalitat, les categories més potents… i amb el temps introduir el teu propi estoc en elles. I si no funciona un tipus de producte, no perds gaire.

• Millora de tiquet mitjà: estratègicament pot interessar-te tenir certs productes de marge baix, però que fan que les referències més potents es comercialitzin millor. Imagina: tens uns vestits de festa increïbles i que et funcionen molt bé al mercat, si hi afegeixes unes bosses com a complement, es poden vendre conjuntament.

• Diversificació de proveïdors: això sempre serà un argument comercial, que pot marcar les diferències a l’hora de negociar.