Cas d’èxit eCommerce: Brava Fabrics

Entres a la seva botiga i et reben samarretes amb síndries, ànecs de goma o personatges com el mític Snoopy, confeccionades amb cotó orgànic i amb el segell B Corp de sostenibilitat. Brava Fabrics fa moda eco-friendly amb humor des del 2015 i, atenció, hi guanya diners.

Però, a més dels seus productes, el seu model de negoci o la seva estratègia de màrqueting, el que la converteix en un cas d’estudi en si mateix és un moviment sorprenent que va fer el 2025: renunciar a un canal de venda sencer per guanyar rendibilitat.

Al blog ens agrada portar-te botigues que fan les coses a la seva manera, i aquesta marca barcelonina és d’aquelles que val la pena analitzar: un producte amb personalitat, una producció coherent amb el seu discurs i decisions de negoci que van a contracorrent. Al darrere hi ha dos fundadors que tenien clar que volien emprendre junts molt abans, fins i tot, de decidir en quin sector entrar.

Una bona combinació, oi?

Brava Fabrics va néixer a Barcelona el 2015 de la mà de Ramón Barbero i Iván Monells. Tots dos es van conèixer cursant un MBA en una de les principals escoles de negocis de Catalunya. Tots dos tenien experiència, comptaven amb formació en economia, informàtica i enginyeria industrial, i van entrar en la moda gairebé exclusivament pels números: les dades macroeconòmiques deien que l’eCommerce de moda masculina havia crescut amb força a Espanya.

Així que van fer els seus càlculs i van aconseguir uns 25.000 euros, que van completar amb un parell de crèdits. Els resultats no es van fer esperar, ja que, en els seus primers mesos de vida com a Brava Fabrics, ja van superar els 150.000 euros en vendes.

La proposta era clara des del principi: molta personalitat amb estampats fora del comú (cafeteres, cérvols, síndries, cares de gos) perquè una camisa Brava es reconegués a distància, i una sostenibilitat de la qual poden aportar proves, amb certificacions i segells, des del teixit fins a l’embalatge. Ells ho resumeixen com a moda "divertida i atemporal", però jo hi afegiria l’atribut “sostenible”.

De les camises d’home ja te n’he parlat força, són peces amb un estil molt propi, informals, acolorides… són més la camisa que faria servir un creatiu publicitari que el director d’una oficina bancària (almenys si parlem d’arquetips).

Però Brava no es va quedar aquí, aviat va ampliar el ventall passant a dona, bany, roba interior i abrics. "De tot menys calçat", deia Monells en una entrevista.

Però la diversificació de producte va mantenir sempre la coherència productiva: treballen amb:

• Cotó orgànic certificat i materials reciclats.

• Confeccionen en tallers de comerç just d’Espanya i Portugal.

• Botons, etiquetes i embalatge també tenen certificació. La sostenibilitat va més enllà del teixit.

Parlem de sostenibilitat i de com es demostra: Brava Fabrics és una empresa B Corp certificada, un estàndard que audita la governança, l’impacte ambiental, el tracte als treballadors i la transparència.

Segons les dades de la mateixa marca, fabricar una de les seves samarretes redueix l’impacte ambiental al voltant d’un 75% i el consum d’aigua gairebé un 90% respecte d’una de convencional, que consumeix uns 2.700 litres.

Hem parlat de producte i de compromís ambiental, però ens falta fer-ho sobre el disseny i la seva evolució.

Brava manté de manera molt destacada l’aposta pels seus estampats originals, però aquí apareix un vessant encara més comercial del seu disseny: les llicències. Des del 2023 produeix col·leccions amb Peanuts (sí, Snoopy i la seva colla), que avui conviuen a la web amb els seus estampats propis.

Brava va començar com un eCommerce natiu, però de seguida van detectar que el contacte físic multiplicava la conversió i el rendiment del màrqueting. Per això, el 2018, la marca va obrir la seva primera botiga a Barcelona, després va venir Madrid i, ja el 2023, la seva incursió a les Balears amb l’establiment de Palma.

Mentrestant, en paral·lel, va construir una estructura de 4 canals:

• Botiga online pròpia.

• Multimarca (més de 200 punts de venda).

• Marketplaces per ampliar l’abast online.

• Retail propi amb la xarxa de botigues gestionades directament per Brava Fabrics.

Arribem a una decisió que fa gran aquest cas d’èxit eCommerce. El 2025 Brava va deixar de vendre en marketplaces. Va ser una elecció deliberada que li va costar uns 300.000 euros i amb la qual va tancar l’any amb 4,9 milions de facturació, cosa que suposa un 6% menys que el 2024.

Al final és cert que els marketplaces aportaven volum, d’una banda, però reduïen el marge i el control de marca de l’altra. Per no parlar de la inestabilitat que suposa créixer depenent del criteri d’un tercer que pot deixar-te fora en qualsevol moment.

La diversificació de què hem parlat abans no és només qüestió de canals, també té a veure amb els mercats als quals es dirigeix Brava.

La raó és que el negoci és internacional de cap a cap: de fet, el seu principal mercat és Alemanya, amb Espanya, en segon lloc, i França com a medalla de bronze, però aquesta marca ven en més de 30 països repartits per tot el món. Perquè te’n facis una idea, en algun exercici, les vendes fora d’Espanya han superat el 90% del total.

La trajectòria ha tingut girs, i probablement això farà més valuós aquest cas d’èxit que aquelles històries “beneïdes” que sempre han anat amunt (i de les quals de vegades costa treure conclusions).

El 2021 Brava va facturar 3,6 milions (un 2,8% més que el 2020) i el 2022 va arribar a prop dels 4 milions. En el seu moment va traçar un pla ambiciós (6 milions el 2023, 8 el 2024 i 11 el 2025)… però van ser massa optimistes: el 2023 va acabar amb pèrdues.

El que va venir després és el que té mèrit. L’empresa va ser capaç de corregir el rumb i encadenar dos exercicis en positiu, amb 113.206 euros de benefici el 2024 i al voltant de 100.000 el 2025.

Amb una plantilla d’unes 20 persones, l’objectiu per al 2026 és facturar entre 5,5 i 6 milions recolzant-se en la xarxa de botigues, i mantenir un EBITDA del 10%. Pel camí es va finançar amb micromecenatge a Crowdcube, va passar per l’acceleradora Lanzadera (la de Juan Roig) i va donar entrada a fons com Ábac Capital, Siesta Ventures o Impact Partners, sempre amb els fundadors conservant la major part del capital.

Tota la personalitat visual de Brava (els estampats, el color, el punt irreverent) encaixa de manera natural en els seus feeds.

Tot i que no es pot dir que siguin gaire potents en la comunicació, sens dubte un punt clau a optimitzar, és una marca que s’entén amb un cop d’ull, i aquest és just el terreny on rendeixen millor les xarxes: producte reconeixible, fotografia cuidada i un to informal que acompanya el de les peces.

Mantenen actius els perfils de Facebook, Instagram i un, sorprenentment bo, a Pinterest.

Vegem alguns exemples de com comuniquen, que sempre és la millor manera d’inspirar-se.

Com et deia, m’agrada molt el seu canal de Pinterest, és una declaració d’intencions. Té molts taulers que estan creats o per llicències (Playmobil, Peanuts, Kodak…), per estil de vida o per col·leccions (estiu, tardor, hivern i primavera).

No té por d’utilitzar el contingut per donar context, m’agraden especialment casos com aquest, en què la temàtica de la samarreta és el cafè, però completen el tauler amb imatges inspiradores, infografies… la samarreta apareix amb una estètica molt cuidada, i encaixa perfectament en l’experiència de l’usuari.

A Instagram i Facebook, on fan doble posting (publicar els mateixos continguts simultàniament), també trobem exemples interessants.

Carrusels combinant foto i vídeo per mostrar el seu catàleg de llicències i, de passada, comunicar les rebaixes com en aquest cas tan bo.

Per descomptat, podem trobar publicacions que utilitzen Instagram com un aparador per als productes, mostrant amb certa gràcia la caiguda dels teixits, els estampats… però això queda una mica fora del llenguatge de les xarxes, s’han quedat en certa manera en el que es feia fa 8 o 10 anys.

Les botigues físiques tenen el seu propi espai a les xarxes socials, cosa lògica en una concepció marcadament multicanal. Les xarxes poden ser una manera d’estimular la rotació als establiments.

També es fan concursos ocasionalment. Alguns tan ben executats com aquest, que és magistral pel que fa a l’elecció dels premis i la vinculació amb la marca.

• Un producte reconeixible. L’estampat propi és difícil de copiar i fàcil de recordar, i això li permet defensar el preu sense viure dels descomptes.

• Sostenibilitat demostrable. Certificar des del teixit fins a l’embalatge i ser B Corp converteix el discurs ecològic en un argument amb documents que el recolzen.

• Omnicanalitat amb criteri. Quatre canals repartien el risc, però els mesura per rendibilitat: per això va prescindir dels marketplaces el 2025, tot i renunciar a 300.000 euros d’ingressos.

• Vocació internacional. Amb Alemanya com a primer mercat i vendes en més de 30 països, la botiga online li serveix de palanca d’expansió sense obrir un establiment a cada país.

• Rendibilitat per davant de la mida. Després de les pèrdues del 2023, va encadenar beneficis el 2024 i el 2025 retallant ambicions de facturació; prefereix guanyar diners a semblar més gran.

• Nostàlgia com a palanca: la majoria de les llicències amb què treballen són icones de la cultura pop dels anys 80 o 90, pensades per als usuaris d’aquella època o els nous nostàlgics que comparteixen referents.