Escaparatisme en retail: aprenem de... Loewe
Laia Ordoñez
26/01/2018
-
Si hi ha una marca pionera en escaparatisme en retail a nivell nacional, aquesta és sens dubte Loewe. T'expliquem els secrets dels seus aparadors.
-
-
-
Ja sabeu que no tot és eCommerce per nosaltres. També ens agrada explicar-vos en aquest blog novetats sobre tendències i recursos relacionats amb el comerç en general, incloent el retail.
Avui parlem de l'aparador en retail i aprenem de Loewe, que és un absolut referent i un gran mirall en el qual mirar-se quan parlem d'escaparatisme i de visual merchandising. -
Loewe: pioners a Espanya
-
Mentre que en les principals grans ciutats del món ja començaven a entendre la importància que té un aparador ben dissenyat i com podia impactar en la imatge de la marca i la captació de públic, a nivell nacional no se li parava la mateixa atenció.
Imagina el que suposava en els anys 40 l'aparador d'una botiga. Possiblement no exagerem si diem que era el seu principal canal de comunicació amb el client.
Eren temps daurats per al retail. Eren temps en què "anar de compres" significava anar-hi de debò: desplaçar-se físicament als carrers en els quals hi havia les botigues. Qualsevol alternativa només funcionava tímidament i segons en quins mercats, i la venda per correu directament no existia.
En aquest context i en ple any 1939, Enrique Loewe, que era el nou director d'una empresa que ja tenia un recorregut notable i exitós en la marroquineria i els complements (va ser fundada l'any 1846), va decidir obrir una botiga a la Gran Via madrilenya que volia que es convertís en un estendard de la marca. -
-
En l'estratègia de Loewe sempre va estar molt present l'escaparatisme. De fet, no va triar la Gran Via a l'atzar. Ho va fer perquè ja era un dels carrers amb una major afluència de públic en general i de cert nivell adquisitiu que era el que calia per seguir adquirint articles de luxe en plena postguerra.
-
Els primers aparadors moderns de Loewe
-
Els aparadors de Loewe cap als volts del 1846 no eren gaire diferents dels de qualsevol altra botiga de característiques similars: exposició de mercaderia amb més o menys gràcia, ordre i concert. En resum, bastant avorrits com tots els altres.
Tot va canviar el 1939 quan, al costat d'Enrique Loewe, va arribar José Pérez de Rozas com a director creatiu. Aquest home va impulsar de manera determinant l'escaparatisme en la seva època. Però, a més, va marcar unes línies mestres que es mantenen inalterades fins als nostres dies.
Pérez de Rozas va assumir els aparadors de les botigues com un repte o més aviat una missió que va durar 33 anys. Tres dècades que no van ser fàcils, en un context social molt complicat. -
-
A través de l'escaparatisme Loewe va aconseguir il·luminar els carrers en èpoques grises. I per a fer-ho va fer servir com a referent el luxe per excel·lència en l'imaginari col·lectiu dels anys 40: Hollywood.
Les botigues projectaven a l'exterior una idea de luxe i sofisticació, motius carregats d'elements onírics i metàfores artístiques i conceptualment complexes però efectives.
El protagonisme sempre era per al producte encara que, de manera distintiva, a Pérez de Rozas li agradava incorporar alguns elements molt característics, com ara els animals que es van fer molt distintius de la marca. -
-
També des d'aquesta època es va apostar per l'estacionalitat. De fet, no fa tant de temps que la població de les ciutats espera amb molta atenció els dissenys de temporada de les grans botigues. Era l'època daurada en què "s’anava a mirar aparadors".
-
L’escaparatisme de Loewe avui
-
Podem dir que la feina de Pérez de Rozas no ha caigut en l'oblit i que s'han extret moltes característiques, una metodologia i un criteri artístic que prevalen 60 anys després –amb l'evolució estilística òbvia i l'adaptació als interessos del seu nou públic .
Tan important és la figura del seu director creatiu que la pròpia marca va decidir fer-li un homenatge a través dels aparadors de les seves botigues a la campanya de Nadal de 2013. Fins a aquest punt és un referent per a Loewe.
Des dels anys 40 del segle passat fins al 2018, el seu escaparatisme manté:- Il·luminació i color: des de
sempre una prioritat. Juguen amb els llums, oferint una atmosfera de vegades càlida i d'altres onírica,
però sempre convidant a entrar a la botiga i potenciant les característiques dels productes mostrats.
- Petjada artística: Loewe sempre ha estat vinculada de manera directa amb l'art. I més si s'escau des que, el 1988, es va crear la Fundació Loewe per impulsar les arts visuals, la literatura i l'artesania (un altre signe distintiu de la marca). Aquest interès es reflecteix de manera directa en les vitrines de les seves botigues.
- Il·luminació i color: des de
sempre una prioritat. Juguen amb els llums, oferint una atmosfera de vegades càlida i d'altres onírica,
però sempre convidant a entrar a la botiga i potenciant les característiques dels productes mostrats.
-
-
- Projecció
de luxe: si alguna cosa caracteritza aquesta marca és l'exclusivitat. L'aparador compleix una doble funció ja que mostra
els productes en un context visualment imponent (amb cartells mínims per
als preus, per cert) i alhora és una
pantalla de cara a l'interior, on els clients compren emparats de les
mirades del carrer .
- Artesania: és molt freqüent trobar als aparadors de Loewe elements orgànics com fustes i tèxtils. Això vol reforçar la idea de la connexió amb el treball manual i la importància de la matèria prima.
- Projecció
de luxe: si alguna cosa caracteritza aquesta marca és l'exclusivitat. L'aparador compleix una doble funció ja que mostra
els productes en un context visualment imponent (amb cartells mínims per
als preus, per cert) i alhora és una
pantalla de cara a l'interior, on els clients compren emparats de les
mirades del carrer .
-
Has vist tot el que l'aparador en retail pot aprendre d'una marca que va camí dels 200 anys com és Loewe? Quins insights t'emportes tu per a la teva botiga?
-
Imatges | Pinterest; fent clic a la imatge accediràs a la seva font.
Foto de capçalera | Fotolia.