Web3: la web que ve

Els qui ja fa uns anys que ens dediquem a això, hem anat veient una evolució des del model primitiu de la web a allò en què s'ha convertit actualment. Passem de la web 1.0 a la tan esbombada web 2.0 modificant-se pel camí. Dels blogs a la web semàntica i d’aquí a les xarxes socials…

 I ja és aquí la Web3, que s'imposarà creixent des d'un canvi tecnològic: el blockchain, que també és al darrere de les famosíssimes criptomonedes com el Bitcoin (una forma de pagament present fins i tot en alguns eCommerce).

Abans de desenvolupar el que és aquest nou estàndard, és important fer un breu comentari sobre el que no és.

 Resulta una mica confús per la similitud de les denominacions i molta gent creu que la Web3 (què podríem anomenar Web 3.0) és directament igual que l'anomenat World Wide Web Consortium o W3C. Tot i que aquest darrer és, en realitat, un comitè que estableix les tecnologies a implementar en el desenvolupament d'Internet per part de la comunitat.

 Com veus, podria estar-hi relacionat tangencialment, però en cap cas és el mateix.

Com ja s'ha esmentat, inicialment la web estava feta només de pàgines amb els seus dominis corresponents relacionades entre sí per mitjà d’enllaços. Qualsevol persona “posseïa” la seva parcel·la d'Internet allotjant-hi el seu contingut, al qual s'hi accedia introduint directament l’URL (adreça web) a la barra del navegador.

 D'aquí vam passar a un cert canvi de paradigma. Els navegadors es van sofisticar i van començar a indexar els continguts disponibles, integrant la funció de cercadors: ja no només servien per navegar per Internet, sinó que també eren útils per ajudar-nos a trobar el contingut que buscàvem. El contingut passava a estar centralitzat en un lloc (Google principalment) les regles del qual acabaven determinant el volum del seu tràfic (si es feia SEO, és clar).

 Van arribar les xarxes socials i es van convertir en ecosistemes tancats. No tenien (ni tenen) una altra raó de ser que oferir una plataforma per al contingut generat per l'usuari, i no obstant això el contingut pertany a la xarxa social per haver-se generat allà, i no a l'usuari. Continuen utilitzant-se per derivar tràfic a les webs externes, però cada vegada són més autosuficients. Fins al punt que una empresa podria ser viable utilitzant els seus perfils socials com a canal exclusiu.

 La principal diferència amb el model previ és que aquí ens convertim en generadors de contingut per a uns pocs tercers que el gestionen, beneficiant-se ells del nostre contingut –què no posseïm– en forma de publicitat i altres serveis. 

Mentrestant, l'autèntica revolució de la Web3 ja és a l'horitzó, i ho fa apostant per descentralitzar la propietat dels continguts, treure de l'equació Facebook, Instagram, TikTok i, en certa mesura, també Google, malgrat que les xarxes resulten força opaques per al cercador.

 Podria semblar un retorn al model inicial, però no ho és gràcies a la tecnologia de blocs encadenats o blockchain. Això permet al sistema dues coses importants que fins ara eren impensables: establir la propietat exclusiva d'un actiu digital amb absoluta seguretat i, a conseqüència d'aquesta propietat única, també fa que s’apliqui el principi d'escassetat, de manera que aquestes propietats digitals tenen un valor econòmic efectiu.

Realment té una gran complexitat tècnica, així que intentarem explicar-ho d'una manera senzilla encara que no sigui en tota la profunditat que dóna de si aquest tema.

 Com diem, partim de la tecnologia blockchain i, com el seu nom indica, és una cadena de blocs independents que, a més, estan xifrats per tal de fer-los més segurs.

 Cadascun d'aquests blocs conté una informació que pot ser una transacció econòmica o un actiu digitalitzat i que, abans d'entrar a la cadena i relacionar-se amb el bloc anterior, ha de ser validada per altres usuaris presents a la xarxa.

 És a dir: gràcies a blockchain podem definir la titularitat de qualsevol contingut. És més, no cal que sigui necessàriament digital, perquè gràcies a aquests tokens que comentem es pot atorgar la propietat total o parcial de qualsevol contingut o propietat intel·lectual sobre aquest, com els drets d'una obra audiovisual. Això es fa en virtut d'uns contractes intel·ligents, també coneguts com a smart contracts dins de l'argot de la Web3.

Potser recordeu un post en aquest mateix blog parlant sobre què són els NFTs o Tokens No Fungibles, si no ho has llegit et convidem a fer-ho per a aprofundir en el tema.

 Gràcies a aquesta validació, que s'ha de fer mitjançant la xarxa d'usuaris, ens assegurem de tenir un títol de propietat inviolable perquè, encara que se'n modifiqués un per algú que no fos el titular, seria impossible poder alterar totes les còpies que hi ha distribuïdes per la xarxa. Per això parlem de descentralització: perquè ja no hi ha un gestor únic sinó una xarxa de nodes independents.

Som davant d'un canvi molt més transcendental del que sembla i, a més, serà transparent en gran mesura per a l'usuari. Però la Web3 aportarà un plus de transparència i seguretat a tot l'ecosistema del comerç electrònic.

 La transparència resideix en què els termes dels contractes intel·ligents o smart contracts no poden ser alterats. Es poden automatitzar les seves condicions complint-se sense intervenció humana i no depenem de cap organisme que hagi d'arbitrar davant d’hipotètiques disputes. Tot és molt clar.

A més, no ens hem d'oblidar de l'aspecte transaccional. La Web3 impulsarà l'ús de les criptomonedes com a divises i no només com a inversió. El major avantatge d'aquest model és que ens ajudarà a combatre més eficientment el frau, perquè aquestes divises són pràcticament invulnerables.

Imatges | Unsplash.